Carta dirigida al cel (II)

Estimat tiet,
una vegada més sento la necessitat d'escriure't, d'imaginar que això ho llegiràs i que et ficaràs a donar salts d'alegria allà on siguis ara.
Saps? Conforme passen els dies, els mesos, els anys.. et trobo cada vegada més a faltar.. no saps la falta que em fas aquí, tot i que sé que em protegeixes, que ets amb mi.. però donaria el que fos per poder tenir-te al meu costat i poder donar-te una abraçada llarga, intensa..
Segur que hi ha coses que faig i que veus que no t'agraden, segur que n'hi ha d'altres que t'entusiasmen i que t'agradaria baixar d'allà on ets a esbroncar-me o a felicitar-me... però sé que no pots venir, perque sino segur que ara mateix et tindria aquí.
Cada dia que passo recordo els moments amb tu, miro la teva foto i em dona la sensació de que em sonrius i que quan algo va malament aquí, m'acaricies amb el vent per dir-me que tot anirà bé.
Sé que allà on vaig ets present, tot i que jo no et pugui veure, et sento al meu costat i això fa que em saltin les llàgrimes..
Sempre penso en tu.. La mama i jo parlem sobint a l'Aleix de tu. A ell l'hi haguès agradat coneixe't i poder gaudir de tu com vaig fer jo.
Ja fa temps vaig veure a la tieta i em deia que tu estaries molt orgullos de mi... També vaig coneixèr a la Maria,la Sonia l'hi parla sempre de nosaltres i ella ens coneix molt bé.
Tiet,vull donar-te les gràcies per ser amb mi,perque sé que desde el cel em cuides,em protegeixes i m'estimes igual o més que quan ens vas deixar. Jo no et guardo rencor... Però sempre he pensat que no era la teva hora. Sempre he pensat que Déu necessitava un àngel i que per això et va dur amb ell. Però jo et necessito... No saps quan arribo a necessitar-te!!! Tiet,si us plau,vetlla per mi com fins ara... Estima'm i protegeix-me com has fet fins ara. I si pots,apareix dins d'algun dels meus somnis i regala'm una dolça abraçada com les de quan era aquella nena petita que sempre et buscava.
T'estimo tiet.
Tornaré a escriure't aviat!

Facebook es capaz de recordarme cuando es mi aniversario contigo... Ni que a mi me hiciera falta! Recuerdo cada día todo lo que paso cuando empezamos, donde empezamos y lo que luchamos para que esta historia saliera bien.
No necesito que nadie me recuerde que empezamos en la "Patum" y que oficialmente empezamos a estar juntos un domingo 20 de junio después de llegar del pueblo en els "Amics". Es necesario que me lo recuerden?
Recuerdo cada dia las noches de fiesta para verte, recuerdo cuando me mandaste aquél sms preguntandome si aún quedava nieve en mi ciudad para tirarme una bola en la cabeza, recuerdo nuestra primera cerveza a solas, o nuestras primeras vacaciones juntos.
Me parece realmente increible, porque aún me parece que fue ayer cuando pasava todo esto, y ya hara un año que estamos juntos, que compartimos sueños, miradas, sonrisas... Aún tiemblo al verte y sigo poniendome nerviosa antes de que llegues a recogerme, sigo sintiendo aquél miedo intenso a perderte. Aún me muero de ganas de verte al despertar, aún eres como un soplo de aire fresco en mi vida, y tus caricias siguen sabiendome a la brisa del mar.
Así pues, alguien cree que Facebook debe recordarme cuando es nuestro aniversario si recuerdo cada dia de mi vida aquél día y solo tengo ganas de seguir sumando aniversarios?