Carta dirigida al cel (II)

Estimat tiet,
una vegada més sento la necessitat d'escriure't, d'imaginar que això ho llegiràs i que et ficaràs a donar salts d'alegria allà on siguis ara.
Saps? Conforme passen els dies, els mesos, els anys.. et trobo cada vegada més a faltar.. no saps la falta que em fas aquí, tot i que sé que em protegeixes, que ets amb mi.. però donaria el que fos per poder tenir-te al meu costat i poder donar-te una abraçada llarga, intensa..
Segur que hi ha coses que faig i que veus que no t'agraden, segur que n'hi ha d'altres que t'entusiasmen i que t'agradaria baixar d'allà on ets a esbroncar-me o a felicitar-me... però sé que no pots venir, perque sino segur que ara mateix et tindria aquí.
Cada dia que passo recordo els moments amb tu, miro la teva foto i em dona la sensació de que em sonrius i que quan algo va malament aquí, m'acaricies amb el vent per dir-me que tot anirà bé.
Sé que allà on vaig ets present, tot i que jo no et pugui veure, et sento al meu costat i això fa que em saltin les llàgrimes..
Sempre penso en tu.. La mama i jo parlem sobint a l'Aleix de tu. A ell l'hi haguès agradat coneixe't i poder gaudir de tu com vaig fer jo.
Ja fa temps vaig veure a la tieta i em deia que tu estaries molt orgullos de mi... També vaig coneixèr a la Maria,la Sonia l'hi parla sempre de nosaltres i ella ens coneix molt bé.
Tiet,vull donar-te les gràcies per ser amb mi,perque sé que desde el cel em cuides,em protegeixes i m'estimes igual o més que quan ens vas deixar. Jo no et guardo rencor... Però sempre he pensat que no era la teva hora. Sempre he pensat que Déu necessitava un àngel i que per això et va dur amb ell. Però jo et necessito... No saps quan arribo a necessitar-te!!! Tiet,si us plau,vetlla per mi com fins ara... Estima'm i protegeix-me com has fet fins ara. I si pots,apareix dins d'algun dels meus somnis i regala'm una dolça abraçada com les de quan era aquella nena petita que sempre et buscava.
T'estimo tiet.
Tornaré a escriure't aviat!